L’Estaca

L’Estaca2015-09-14T21:54:51+00:00

L’avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperŕvem i els carros včiem passar.
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurŕ i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allŕ,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Perň, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que estŕ podrida perň és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurŕ i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allŕ,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurŕ i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allŕ,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Lluís Llach